esp
cat
dijous, març 17th, 2016

El desconsol

MMBCN

Categoria:

Etiquetes: , ,

La immortal imatge del Desconsol.

El Desconsol és una obra cabdal del modernisme a Catalunya. En aquesta escultura apareix el cos nu d’una dona recolzada sobre un podi on deixa caure els seus cabells xops que li tapen completament la cara. La posició corbada del seu cos ens transmet tristesa, abatiment i en definitiva desconsol. La posició dels seus dos braços també recolzats i tancats ens reafirma aquest sentiment de pena i de dolor.

El desconsol - Llimona - Museu del Modernisme Barcelona
Josep Llimona, El desconsol, c. 1917 – Museu del Modernisme de Barcelona

Per què una noia desconsolada?

Tot i que l’autor de l’obra ens mostra a una dona amb la manca d’algú que la consoli, i d’aquí el seu nom, hem d’anar més enllà i buscar un nou significat que ens ajudi a comprendre si aquesta noia, la real i autèntica, fou la que estigué desconsolada o fou en realitat el sentiment de la seva família? Per saber la resposta a aquesta pregunta haurem de saber la història real de la dona representada.

Qui és el Desconsol?

La figura femenina que apareix és Mercè Casas i Carbó. Ella era filla del matrimoni format per Joaquim Casas Gatell i Madrona Carbó Ferrer. El seu pare havia nascut el 1803 a la vila tarragonina de Torredembarra i de ben jove va marxar a la ciutat cubana de Matanzas amb el seu germà Ramon on fundà diverses empreses i s’enriquí. La barriada dels Indians situada al districte de Sant Andreu de Barcelona ens recorda la història de tots aquells catalans, com el Joaquim Casas, que van marxar a fer les Amèriques i van tornar per donar lloc a una nova classe social amb capital per invertir en la nova indústria catalana. El 1855, després del seu retorn a Catalunya, Joaquim Casas es va casar a Barcelona amb la Madrona, una joveneta amb qui es portava 28 anys de diferència. Fruit d’aquest matrimoni va néixer un fill, Joaquim, i dues filles, Dolors i la nostra Mercè del Desconsol. Joaquim Casas Carbó es va casar amb Aurora Massó Verdaguer, la Dolors amb Agustí Biosca Casanovas i pel que fa a la Mercè es va casar amb el barceloní Josep Maria Vilanova Santomà. Dels tres germans només la Dolors tingué descendència.

El pintor Ramon Casas Carbó.

Si observem bé els cognoms de la Mercè Casas Carbó podem comprovar que coincideixen exactament amb el pintor Ramon Casas Carbó (1866-1932). Aquest fet és degut a que els dos eren cosins tant per part de pare com de mare. Hem de remarcar que el pare del pintor era Ramon Casas Gatell, és a dir, el que havia acompanyat al pare de la Mercè a Matanzas. A més, la seva mare Elisa Carbó i Ferrer era la germana petita de la Madrona, mare de la Mercè. L’Elisa destaca per comprar una finca de can Garrigó, on actualment es conserven les casetes de la illa del passatge de Santa Eulàlia, i per comprar el monestir de Sant Benet de Bages.

Quan apareix la història real del Desconsol?

Mercè Casas Carbó va morir a la ciutat de Barcelona el 4 d’agost de 1901 encara sense descendència. Aquesta mort prematura succeïda en un any molt complicat per la família Casas va donar lloc a un sentiment de tristesa i de desconsol especialment remarcable al seu marit, Josep Maria (1853-1925), i a la seva mare Madrona (1831-1910). En aquell 1901 el pintor Ramon Casas perdia, a més de la seva cosina Mercè, el seu oncle Enric Carbó Ferrer, el seu altre cosí Josep Maria Carbó Juncadella i el seu cunyat Josep Codina Prat casat amb Elisa Casas Carbó (1869-1960).

El Dolor i la Resignació.

La família Casas va encarregar la construcció d’un panteó en el cementiri de Montjuïc per a que descansessin les restes de la Mercè. El mestre d’obres fou Isidre Reventós i Amiguet (1849-1911), vinculat amb els Casas gràcies a la cerveseria d’Els Quatre Gats. Pel que fa a l’escultura que havia de presidir al panteó es va fer l’encàrrec a l’amic Josep Llimona i Bruguera (1864-1934), l’escultor més destacat del modernisme català. De fet, Reventós, ja havia col·laborat amb Llimona a Els Quatre Gats: la figura de l’exterior de Sant Josep és obra seva. El resultat fou una obra esculpida en pedra anomenada El Dolor i la Resignació que si observem detingudament podem veure la mateixa figura femenina del Desconsol però coberta per un mantell.

La creació del Desconsol.

Sense cap mena de dubte, una de les seves obres més destacades de Josep Llimona és el Desconsol de la qual existeixen diverses versions. Llimona esculpí la primera en guix el 1903 que actualment es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Posteriorment en feu diverses versions de les quals destaquem la que, amb motiu de la V Exposició Internacional d’Art de Barcelona del 1907, va rebre el premi d’honor. També podem veure altres versions com la de marbre de 1917 que podem observar en aquesta exposició del Museu del Modernisme de Barcelona, o les repliques situades a l’estany de davant del Parlament dins del Parc de la Ciutadella de Barcelona que es va instal·lar el 1984 i la de la cuitat de Boston, que va ser un regal d’agermanament amb Barcelona, el 1983.

Jordi Sánchez i Ruiz

Logo Arxiu Històric Roquetes-Nou Barris


One thought on “El desconsol

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Ramon Casas & La vida moderna

Ramon Casas va ser testimoni dels fets més rellevants d’una Barcelona que s’adaptava als nous temps. Va representar curses de braus, jugant amb el cromatisme de les multituds i contraposant llums i ombres, tècniques que també s’observen en la seva visió...

Llegir més
Instagram